del xin segle. La seva obra era escrita en llatí o en vulgar? No n sabem altra cosa, per ara, que aquesta cita den Muntaner, que ja anotaren en Zurita i en Torres Amat.

Un fragment d'una cronica més extensa de Jaume II se troba en el registre 55, fol. 31, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ne donen a coneixer una part els Srs. Coroleu i Pella en Las Cortes Catalanas (Barcelona, 1876), pp. 165-168.

2. La fi del comte d'Urgell.

Aquesta obra notable restava amagada i desconeguda abans de publicar-se en 1889. Es cert que havia estat utilisada, inspirantli ls darrers capitols, per en Monfar i Sors', i que n'havia donat un fragment en nota a una poesia el Sr. Picó i Campamar 2; però fins al moment de la seva publicació no li va esser donada importancia; tot seguit de llegida i coneguda va adquirir un relleu extraordinari a Catalunya. Les conseqüencies del Parlament de Casp encara resulten d'actualitat entre nosaltres, i en aquesta obra, feta per un català que veu am fonda amargor la decadencia de la personalitat de Catalunya, hi són pintades am molta traça les desgracies del pretenent a la corona d'Aragó que Is catalans desitjaven i creien que am més dret podia dur-la.

Aquesta cronica, molt ben escrita, ve a esser principalment un allegat en favor del dret den Jaume d'Urgell; va desde la mort del rei Martí (1410) a la del comte d'Urgell (1433), en l'estat incomplet en que ns ha pervingut. Millor que cronica es una apologia, informada per un sentiment patriotic, escrita potser durant el desgraciat periode de les guerres de Joan II. En ella l'anonim autor pren com a fets indubitables totes les llegendes i rondalles que se solen formar moltes vegades arran mateix dels

1. Historia de los Condes de Urgel, toms. IX i X dels Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragon (Barcelona, 1853).

2. Tres englantines 1874-1884-1885. Poesies... Barcelona, 1886, p. 71.

aconteixements (i l'epoca s prestava a que sen formessin); s'hi llegeix lo que s devia contar per places i carrers, resultat dels cambis de vida politica que havia dut el cambi de dinastia. Pendre tota la relació d'aquesta cronica al peu de la lletra es una ignocencia, però llevar-li tot valor i dir-li libelo, com s'ha fet, es una gran exageració. Aquesta obra, am tot i els seus tristos apassionaments, ens retrata fidelment un estat d'esperit i d'opinió real entre la gent catalana d'aquell moment historic, conformement am lo que ns relaten altres cronistes de l'epoca, com en Boades i en Turell. Després, no tot lo que s diu que s deia hem de consisiderar-ho mentida perquè no consta en els documents oficials. Es una obra patriotica de merit literari, però també de valor his

toric.

La Scriptura privada, o sia la fi del del comte d'Urgell, sens ha conservat en tres manuscrits del segle XVII, copiats d'un original que no tenia principi ni fi, de manera que no podem esbrinar la seva extensió real.

No obstant, no podia mancar-hi gaire, perquè abans d'encetar la parabola de Sant Vicents Ferrer, que resta enlaire, diu: « Per donar conclusió a la present obra solament vull commemorar lo que ohi diversas vegades narrar a un honorable Prom Mercader de Barcelona, qui fo mestre e preceptor meu e, per sa gran benignitat, me tragué de la casa de ma mare viuda, e per tres anys continuos me nodri en ma fadrinesa en sa casa... » Algun temps haviem pensat si aquesta obra fos la que n Bernat Boades confessa escriure sobre ls mateixos successos, però hem abandonat completament aquesta idea.

El Sr. Gimenez Soler va dedicar un article a negar els fets d'aquesta cronica ', i més tart va publicar un estudi sobre 1 comte Jaume d'Urgell, acompanyant-lo d'una copiosa collecció d'inte

1. Revista crítica de historia y literatura, t. IV (Madrid, 1899), pp. 1-9.

ressants documents, que es l'obra on se fa més llum sobre 1 desditxat princep.

Heus-aquí els manuscrits.

A. Existeix en la biblioteca de la R. Academia de la Historia, de Madrid, on no li hem sabut trobar, per ignorar-ne la cota de collocació. Es una copia feta per en Monfar i Sors en 1631, l'unica que conté un interessantissim proleg den Jaume Ramon Vila 2.

B. Porta I num. 8306 en la Biblioteca de l'Arsenal, de París. Té 98 folis de paper, de 206 × 145 mm. Lletra grossa i clara del segle xvi. El foli I fa de portada : « Historia de D Jacme d'Aragó ultim comte de Urgell ». En el foli 2, comença un titol «Historia y succes llamentable de Don Jayme de Aragó comte de Vrgell, segon de aquest nom, cognomenat lo desditxat », i tot seguit el text : « Pensà que isques è fahes reverencia al novell Rey elegit, qui ja entrava per Aragô, e de fet li isque a cami... » Estan ben marcats els troços que mancaven en l'original, i acaba 1 text foli 97 : « ...e en aquell Sermó ohi que lo dit Mestre Vincens tragué una pa (foli 97 vo) rabola ab la que invuhi que dins un cofre estave. Aqui acaba ». Ve tot seguit la següent: « Nota. Lo eruditissim Jaume Vila Sacerdot, qui deixà lo llibre de ahont se ha tret esta copia, al Monastir de St Hieronim de la Murtra, diu en sas notas, que lo feu copiar en loany 1626. de copias tretas del original, que la hi deixà Llotxim Llatzer Bolet, cavaller, y la altre Rafael Cervera, ciutadà honrat da Barcelona, un y altre personas doctas, ben instruidas en las historias, principalment de Catalunya, y que tenian preciosos llibres impressos, y manuscrits. En lo original hi faltavan

1. Don Jaime de Aragon, ultimo conde de Urgel, en el t. VII de les Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1901). pp. 125-443. Se publiquen 281 documents.

2. Morel-Fatio, Katalanische Litteratur, p. 120.

alguns fulls (foli 98) que algun politich los ne tragué, y altres fulls estavan esqueixats en part: En las copias se trelladà fidelment lo que se n podia llegir de la manera que estava en lo original ».

C. Porta la cota esp. 554 en la Biblioteca Nacional de París, essent adquisició posterior a la publicació del Catalogue de M. A. Morel-Fatio. Es el mateix que, quan formava part de la venuda Biblioteca del Sr. Miquel Victorià Amer, de Barcelona, va servir d'original pera l'impressió. Té 63 folis de paper de 300 × 215 mm., escrits en el xvien segle. El foli I porta l titul « Libre de diferents Noticias de Papas Emperadors, Reys Comptas de Barcelona ». Diverses notes i copia d'un tractadet devot; l'obra que ns ocupa va del foli 3 al 26. Comença d'aquesta manera: «< Copia de una scriptura privada que me es vinguda a mans sobre del fet de la destrucció del Compte de Urgell en que se amostren que falten algunes fulles y altres en part de elles estan scrits y part squinzats, del tenor seguent ». Al marge, am diferenta lletra: «D" Fernando de Castilla en 1412 », i començal text: « Pensà que isques e fahes reuerencia al novell Rey elegit... », que acaba al foli 26 ...lo dit mestre Viçens tragues una parabola ab la qual invui que dins un cofre stave ». El verso d'aquest foli i els 27 i 28 són blancs; al 29 comença un cataleg dels comtes de Aragó i de Barcelona desde l comte Aznar fins Felip IV, datat de 1648; al foli 39 un cataleg dels Papes; al 42 un altre dels Emperadors; al 46 un altre dels reis de França; al 51 vo la carta de Felip II als consellers de Barcelona notificant-los la mort del seu pare; i desde l fol. 52 fins a la fi tretze poesies castellanes i dues cartes d'amor i una poesia en català.

:

I

D. El Sr. Elias de Molins fa una referencia al manuscrit copiat en 1624 per en Jaume Ramon Vila. La treu d'una ressenya dels manuscrits que existien al monastir de Sant Geroni de la

1. Revista crítica de historia y literatura, t. V (Madrid, 1900), p. 367.

Murta feta per Josep de Mora y Catà, i es així : « Libro en octavo copiado por el mismo Vila, en que prueba, aunque tambien apasionadamente, con antiquisimos manuscritos, la injusticia que se hizo a D. Jaime de Aragon, segundo de este nombre, conde de Urgel, cuando en las cortes de Caspe eligieron los nueve diputados, por muerte del infante don Fernando de Castilla, las grandes persecuciones que este nuevo rey y su hijo hicieron contra el conde de Urgel y su familia. Las injurias que padeció en la carcel, la muerte que le dieron los hermanos del rey D. Alfonso, hijo de D. Fernando, y varias noticias que callan o truecan los

autores »><.

Dues edicions s'han fet d'aquesta obra: la primera, seguint la copia manuscrita C, fou feta per mossen Jaume Collell i publicada com a folletí de la Revista Catalana que ell dirigia. La portada diu així: Biblioteca de la Revista Catalana. La fi del comte d'Urgell. Cronica de autor anonim del segle XV, fins al present inedita. Barcelona, Estampa de Fidel Giró, 1889. Es un fasc. de 64 pp. de 21 × 13 cm. i porta una nota previa recalcant l'importancia del texti descrivint el manuscrit. Més endevant sen va publicar una edició de propaganda am llenguatge modernisat. Es aquesta : Biblioteca de la Veu de Catalunya. La fi del comte d'Urgell, segons cronica del sigle XV. Ara novament publicada ab la ortografia actual per un redactor de la Veu de Catalunya. Barcelona, Estampa « La Catalana », de J. Puigventós... 1897. Fasc. de 111 pp. de 22 × 15 cm.

3. Dietari d'un capellà d'Alfons V.

El P. Villanueva havia donat algun fragment tret del manuscrit original d'aquest notable dietari que s conservava en el convent de Predicadors de Valencia. Nosaltres, que no havem pogut veure-1, hem vist una copia feta en 1742 que s troba en la Biblioteca

1. Viaje literario, t. II (Madrid, 1804), p. 230.